1. Que son les propietats mecàniques? I els assaigs ?
Les propietats mecàniques descriuen el comportament dels materials davant l’aplicació de forces externes. Assaig proves de laboratori sotmeses als materials per conèixer i mesurar les seves propietats mecàniques.
2. Anomena 3 propietats mecàniques i defineix breument la funció de l’assaig de tracció.
Resistències mecàniques:Flexió,compressió,cisallament,tracció i torsió.
L’assaig de tracció te la funció de donar informació sobre les propietats mecàniques d’un material.
3.Explica breument els models de deformació i comportament mecànic.
Hi han 2 tipus de deformació: Si es temporal (el material torna a la seva forma original un cop retirat l'esforç),deformació elàstica. Al contrari, si es permanent es diu deformació plàstica.
Al aplicar forces sobre els cossos que es trenquen sense deformar-se, aquets tenen un comportament fràgil. Altres es deformen molt abans de trencar-se, aquests tenen un comportament dúctil.
4. Quin és el tipus d’assaig no destructiu més adequat per detectar defectes en una peça d’alumini molt gruixuda? Quin assaig s’hauria de realitzar en una peça de ferro?
L’assaig més adient a realitzar en una peça d’alumini molt gruixuda és la de raigs X i raigs gamma. En una peça de ferro s’hauria de fer un assaig magnètic.
Les propietats mecàniques descriuen el comportament dels materials davant l’aplicació de forces externes. Assaig proves de laboratori sotmeses als materials per conèixer i mesurar les seves propietats mecàniques.
2. Anomena 3 propietats mecàniques i defineix breument la funció de l’assaig de tracció.
Resistències mecàniques:Flexió,compressió,cisallament,tracció i torsió.
L’assaig de tracció te la funció de donar informació sobre les propietats mecàniques d’un material.
3.Explica breument els models de deformació i comportament mecànic.
Hi han 2 tipus de deformació: Si es temporal (el material torna a la seva forma original un cop retirat l'esforç),deformació elàstica. Al contrari, si es permanent es diu deformació plàstica.
Al aplicar forces sobre els cossos que es trenquen sense deformar-se, aquets tenen un comportament fràgil. Altres es deformen molt abans de trencar-se, aquests tenen un comportament dúctil.
4. Quin és el tipus d’assaig no destructiu més adequat per detectar defectes en una peça d’alumini molt gruixuda? Quin assaig s’hauria de realitzar en una peça de ferro?
L’assaig més adient a realitzar en una peça d’alumini molt gruixuda és la de raigs X i raigs gamma. En una peça de ferro s’hauria de fer un assaig magnètic.
5. Quina és la principal utilitat dels assajos de fatiga?
La utilitat principal que els assajos de fatiga tenen és la de sotmetre la proveta a cicles d’esforços que es van alternant, i d’aquesta manera intentar reproduir en la proveta unes condicions de treball reals.
La utilitat principal que els assajos de fatiga tenen és la de sotmetre la proveta a cicles d’esforços que es van alternant, i d’aquesta manera intentar reproduir en la proveta unes condicions de treball reals.
6. Calcula la dilatació lineal ∆L que patirà una peça
d’alumini que té com a llargària inicial L0=2,5m
si s’incrementa la seva temperatura de 15ºC fins a 250 ºC.
Dada: el coeficient de dilatació de l’alumini és de α=23,6x10-6 ºC-1
Dada: el coeficient de dilatació de l’alumini és de α=23,6x10-6 ºC-1
∆L=L0×α×∆T
∆L=2,5m×23,6×10-6 ºC-1×(250ºC-15ºC)
= 2,5m×23,6×10-6 ºC-1×235ºC=1,3865×10-2m
7. Explica el significat tecnològic de les afirmacions següents:
a) El material per
fabricar l‘eix de transmissió ha de tenir una resistència a la fatiga de 600
MPa per a 5・106 cicles.
El
material suportarà sense trencar-se, esforços de fins a 600 MPa durant un mínim
de 5 milions de cicles de treball.
b) La palanca ha de
suportar esforços màxims de 150 MPa, ens cal fer-la d’un material que tingui
una vida a la fatiga de 108 cicles per a aquests esforços.
El
material ha de tenir una resistència a la fatiga de 150 MPa i, per tant, haurà
de ser capaç de suportar sense trencar-se aquests esforços durant un mínim de
100 milions de cicles de treball.
c) La peca no
s’hauria trencat mai si no s'hagués sotmès a esforços superiors a 300 MPa.El límit
de fatiga del material de la peca es de 300 MPa i, per tant, la peca podria
suportar infinits cicles de treball si no se supera aquest valor de l'esforç.
8. En el gràfic es representen dues corbes S-N per a dos materials diferents: A i B. Observa’l be i contesta:
a) Quin es el límit de fatiga de
cadascun dels materials?
El material B no
te límit de fatiga, el material A si, i es de 500 MPa.
b) Quina es la resistència a la
fatiga del material A per a 10 000 cicles?
900 MPa.
c) Quina es la resistència a la
fatiga del material B per a 100 milions de cicles?
300 MPa.
d) Quina es la vida a la fatiga
del material B per a un esforç de 600 N/mm2?
100 000 cicles.
e) Que li passarà al material A
si li apliquem esforços de 400 N/mm2 durant mil milions de cicles?
No es trencarà perquè
els esforços no superen el seu límit de fatiga.
9. Son criteris de selecció de materials:
a) Les propietats, la
disponibilitat i el cost.
b) Les propietats,
el vinclament i l’impacte ambiental.
c) El procés de fabricació,
les qualitats estètiques i les forces de cohesió.
d) El coeficient de
seguretat, l’impacte ambiental i el mòdul elàstic.
10. El disseny de productes tenint en compte el
reciclatge de components al final de la vida útil es necessari per:
a) Augmentar el
consum.
b) Augmentar la producció.
c) Reduir l’impacte
ambiental.
d) Estabilitzar
l’economia.
a) La forca que
provoca un comportament normal dels materials.
b) La relació entre
la forca de tracció aplicada perpendicularment a la secció d’una peca i el
valor d’aquesta secció.
c) La forca
perpendicular a la peca.
d) La relació entre l'amplària
de la peca i la forca aplicada.
12. Una peca de bronze d’una llargària L 50,8 m ha
experimentat una dilatació lineal ΔL 50,6 mm com a conseqüència de l’augment de
temperatura. El valor de l’allargament unitari es:
a) 1,33
b) 0,75 ・ 10–3
c) 0,75
d) 7,5 %
13. La resistència a la tracció del titani (Ti) comercial
sense aliar es strac 5 75 MPa. Quina forca axial cal per provocar la ruptura
d’un eix de 10 mm2 de secció ?
a) 7,5 N
b) 75 N
c) 750 N
d) 7 500 N
14. Una
peca resistirà millor els esforços de torsió si es:
a) Llarga i
gruixuda.
b) Gruixuda i curta.
c) Gruixuda i amb
gran cantell.
d) Gruixuda, curta i
rodona.
15. La
vida a la fatiga d’un material es:
a) El valor màxim de
l'esforç unitari que es pot aplicar perquè duri una quantitat determinada de
cicles de treball.
b) El valor màxim de
l'esforç unitari que es pot aplicar perquè no es redueixi la seva vida útil.
c) El nombre de
cicles de treball que pot suportar sense trencar-se sempre que no se superi un
determinat valor d'esforç unitari.
d) El nombre de
cicles de treball que pot suportar sense trencar-se, sigui quin sigui el valor
de l'esforç aplicat.
16. El
coeficient lineal de dilatació tèrmica del llautó (70 % Cu, 30 % Zn) es
520·10–6K–1. Quin es l’increment de llargada d’una barra
d’1 m si la temperatura s’incrementa 100 ºC ?
a) 0,02 mm
b) 0,2 mm
c) 2 mm
d) 20 mm
17. Una
barra de llautó de secció A 5 10 mm2 esta
suportant un esforç de tracció s5 70 MPa. La forca aplicada es de:
a) F 5 7 000 N
b) F 5 70 N
c) F 5 700 N
d) F 5 0,7 N
18. Quan
un material es corba per efecte d’una compressió diem que s’ha produït un:
a) Vinclament.
c) Esvelt.
b) Cantell.
d) Comportament dúctil.
Te has pasado patricia!!
ResponderEliminarNaaaa es broma!! No me suspendas xd mangelrubius wilires!
ResponderEliminar