UNITAT 9

MATERIALS NO METÀL·LICS

47. Els principals elements químics que formen els polímers orgànics són:

a) El carboni, les resines i la cel·lulosa

b) L'hidrògen, el clor i el carboni

c) Carboni, hidrogen i oxigen

d) L'etilè, el propilè i el vinil

48. Estructures moleculars que poden tenir els polímers i com es relacionen aquestes estructures amb el seu comportament tèrmic.

Estructura lineal i ramificada: La unió de les seves molècules és molt feble i

com a conseqüència s’estoven quan s’escalfen i s’endureixen quan es refreden

(termoplàstics).

Estructura entrecreuada: Plàstics amb un comportament elàstic que poden ser

deformats fàcilment sense que es trenquin els seus enllaços ni se’n modifiqui

l’estructura (elastòmers).

Estructura reticulada: Tenen enllaços covalents molt forts entre les molècules i

si es trenquen aquests enllaços també es trenquen les molècules, és a dir,

s’endureixen quan s’escalfen per primer cop i ja no poden tornar a ser estovats

(termoestables).

49. Justifica per què s’utilitza el PET i no el PVC als envasos de begudes quan aquestes són gasoses (carbòniques).

Perquè per recuperar el plàstic d’un envàs de PVC cal incinerar-lo i cremant carboni es contaminaria molt ja que produiria diòxid de carboni.

50.  Influència del grau de cristalinitat.

El grau de cristalinitat és un dels paràmetres bàsics que caracteritzen la semicristalinitat en els polímers. Existeixen diversos mètodes disponibles per a l'obtenció d'aquest paràmetre, d'aquests, el basat en raigs X és el mètode fonamental, amb el qual es comparen els resultats dels altres mètodes. El grau de cristalinitat d'un polímer incrementa depenent del temps que aquest necessiti perquè les seves cadenes s'acomodin, aquest temps ha de trobar-se en un rang de temperatures prop de la Tc o temperatura de cristall, aquesta temperatura molt poques vegades coincideix amb la temperatura de fusió del polímer i sol trobar-se en el rang de: Tg <Tc <Tm.

51.  Defineix:

Monòmer: Anomenem monòmer a cadascuna de les molècules d'etilè amb enllaç trencat.

Polímer: Un polímer és una molècula més gran que el monòmer, formada per la unió de molts  d'aquests.

Homopolímer: Polímer resultant de la polimerització d'un sol monòmer, generalment insaturat

Copolímer:   Resultat de la polimerització d'addició de dos o més monòmers diferents.

52. Quins orígens poden tenir els polímers orgànics?

-  Naturals, presents de manera espontània als polímers naturals; 

-  Artificials, s’obtenen industrialment per modificació dels polímers naturals.

-  Sintètics s’obtenen industrialment a partir dels seus components elementals.

53. Un dels processos de conformació dels materials plàstics en què no cal utilitzar motlle és:

a) El calandratge

b) L'extrusió

c) El bufament

d) La injecció

54. Quina diferencia hi ha entre un polímer artificial i un altre de sintètic? Quins van ser els primers polímers (artificials i sintètics) que van ser elaborats?

Els polímers artificials s’obtenen a partir de matèries naturals que han estat modificades industrialment. Els polímers sintètics, en canvi, han estat elaborats totalment a les industries químiques a partir dels seus components elementals.

El primer polímer artificial va ser el cautxú vulcanitzat el 1839; i el primer polímer sintètic va ser la baquelita (fenol-formaldehid) el 1909

55. Fes una comparació entre els avantatges i els inconvenients que ofereixen els plàstics i el vidre aplicats a l’embalatge alimentari.

Els plàstics son mes lleugers i tenaços, poden servir per a tota mena de productes alimentaris però no poden ser reutilitzats, es converteixen ràpidament en residus (vida útil molt curta) i el seu reciclatge es mes complex. El vidre, en canvi, es molt mes dens i fràgil i pot ser reutilitzat moltes vegades (especialment els envasos de begudes) allargant d’aquesta manera la seva vida útil; no es adequat per a tota mena de productes però el seu reciclatge es mes senzill.

56. Quines diferències existeixen entre els processos d’enduriment de les argiles i els dels ciments?

 A diferencia de l’argila, però, l’enduriment d’alguns ciments no es produeix per evaporació i cocció, sinó per complexes reaccions químiques del material amb el aigua.

57. En què es diferencien les argiles i les porcellanes?

La porcellana es fabrica amb un mineral blanc anomenat caolí i l'argila és de color i s'usa per fabricar gran quantitat de coses com gres, tests, figures, càntirs etc. Les porcellanes son argiles amb un contingut del 25% de quars i un altre 25% de feldespat.

58. Quins efectes tenen el tremp i la recuita en els vidres?

La recuita elimina les tensions internes escalfant el vidre a una temperatura inferior a la de fusió i un refredament lent posterior.
El tremp fa que els vidres tinguin major resistència escalfant el vidre i amb un refredament ràpid.


59. Quin tipus de fibra seria la més adequada per a l'elaboració d'un teixit resistent, aïllant tèrmic i suau?Justifica la resposta.

La seda, ja que prové de les fibres naturals.


60. Molts cops, els fils de llana amb que s'elaboren els jerseis i altres peces de roba com els teixits de punt, estan formats per una barreja de fibres de llana natural i unes altres fibres no naturals. Quines creus que poden ser aquestes altres fibres?Justifica la resposta.

Aquestes altres fibres s'anomenen fibres artificials ja que fan que el teixit sigui mes suau .


61. Quins elements constitutius diferencien les fibres vegetals de les animals i les sintètiques?

Les fibres vegetals tenen com a component bàsic la cel·lulosa en canvi les animals estan formades per proteïnes i les sintètiques per polímers.


62. Defineix el concepte material compost.

Material format per dos o més materials de composició, forma i grandària diferent, sense que hi hagi combinació química entre si.


63. Per quin motiu creus que els materials lleugers són tan importants en els vehicles de transport?

Perquè amb menys pes millora la mobilitat del vehicle, te més velocitat… Perquè un vehicle mes lleuger implica un consum d’energia mes reduït.

64. Indica les diferencies existents entre el formigó, el formigó armat i el formigó pretesat.

El formigó es un material compost format per ciment grava i sorra; el formigó armat conte, a mes, acer. El formigó pretesat es de composició idèntica que el formigó armat però li ha estat introduïda una compressió interna en el moment de la seva elaboració.

65. Una de les característiques de la fusta es:

a) Que es un material homogeni.

b) Que es un material heterogeni.

c) Que la seva resistència mecànica no depèn de la direcció en que s’aplica la forca.

d) Que quan s’asseca es dilata.

66. Les resines sintètiques a base de formaldehid son necessàries per a l'elaboració de:

a) Taulers enllistonats.

b) Taulers contraplacats.

c) Taulers de fibres (de tipus DM i tablex).

d) Taulers de partícules (de tipus aglomerat).

67. Un material refractari:

a) Suporta temperatures elevades sense deteriorar-se.

b) Suporta esforços elevats sense deteriorar-se.

c) Reflecteix la major part de la llum incident.

d) Repel·leix la humitat.

68. Els tractaments tèrmics son aplicables als metalls i:

a) A les ceràmiques.

b) Als vidres.

c) Als polímers.

d) A les fustes.

69. Les fibres que s’obtenen per polimerització son:

a) El lli i el raió.

b) La viscosa i la licra.

c) Les sintètiques.

d) Les artificials.

70. Les fibres sintètiques mes utilitzades en l'elaboració de roba esportiva de bany son:

a) Els poliuretans (licra).

b) El raió d’acetat.

c) Les poliamides (niló).

d) Els polièsters (trevira).

71. Dues de les propietats mes destacades en un material compost o composit son:

a) La duresa i la tenacitat.

b) La tenacitat i la lleugeresa.

c) La duresa i la rigidesa.

d) La rigidesa i la lleugeresa.